Archive for the ‘Informació pràctica’ Category

Ets un comprador/a eficient?


2014
07.19

Probablement te n’has adonat en acabar la compra del supermercat que les galetes, les bosses de patates i els gelats sembla que apareixen a la cistella per art de màgia. I especialment aquells dies que vas a comprar amb gana. A continuació, alguns aspectes que et poden ajudar per comprar de manera més saludable.

  • Comprar a les cantonades del supermercat:

La majoria de supermercats tenen els aliments més saludables (la fruita, verdura, carn, peix i làctics) repartits per les cantonades de l’establiment. De manera que per omplir la cistella de productes frescos, sans i variats, has de passar per les seccions d’aliments processats, dolços, snacks, i aliments enllaunats. Tots ells poc saludables.

  • Utilitza les teves armes:

Fes una llista abans de sortir de casa, i segueix-la! No només et permetrà comprar més ràpidament i de manera menys estressant, sinó que també farà que sigui menys probable la compra impulsiva. I encara pot ser millor si planifiques abans els àpats per ajustar encara més la llista.

  • Evitar els “compra’n dos i te n’emportes un de regal”:

Tots tenim un “caçador d’ofertes interior”. Però sovint, aquestes ofertes es donen en els talls de carn més pobres, en els snaks menys saludables, en les begudes amb alt contingut de sucres i altres aliments no essencials. Abans “d’aprofitar” l’oferta, para’t a pensar si realment vols el què t’estan oferint. Alguns experts recomanen comprar els aliments més cars; si una bossa de patates et costa 15€, potser tindràs menys temptació d’acabar-te-la tota en una sola vegada.

  • Converteix-ho en un exercici:

El camí cap al supermercat pot formar part del teu exercici setmanal (portar una cistella o una bossa fa que exercicis els tríceps i els bíceps). O bé, aparcar el cotxe una mica abans de la botiga i caminar per acabar d’arribar-hi, pot ser també una bona opció per gaudir del trajecte.

  • Vés sol/a:

Si anar a comprar acompanyat/da (amb els fills, parella o amics) fa que sigui més fàcil omplir la cistella de la compra amb coses no necessàries, pot ser interessant anar a comprar sol/a. Compraràs més ràpidament i acabaràs la compra amb els aliments que vols. Ells poden endreçar la compra un cop sigui a casa!

Font: Office of Disease Prevention and Health Promotion
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

La insostenibilitat del sistema


2014
05.21

 

 

Desenvolupament sostenible: satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves necessitats.

 

És evident la interdependència entre el medi ambient, el benestar social i l’activitat econòmica. Així com la necessitat d’establir i mantenir un equilibri dinàmic entre aquests tres factors.

 

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Algunes coses sobre el paper d’alumini


2014
02.26

eco_pack

Quan hem d’embolicar entrepans o bé guardar algun relleu que no s’ha acabat, la gran majoria de nosaltres utilitzem el paper d’alumini, sense pensar en les altres alternatives possibles (més saludables i sostenibles) ni les conseqüències (explotació dels recursos naturals i gran despesa energètica) que aquesta acció té.

L’alumini s’obté de la bauxita, un mineral que s’extreu provocant grans impactes a les zones d’explotació. També cal destacar l’enorme despesa energètica i de recursos naturals implicats en la fabricació de l’alumini: fins a 15.000 kWh i 5 tones de bauxita per cada tona d’alumini.
Val la pena tota aquesta despesa energètica i l’enorme destrucció dels recursos naturals?
Tenint en compte que la vida útil del paper d’alumini acostuma a ser d’hores: al embolicar un entrepà, o bé tapar un plat per menjar-nos-el l’endemà. I si afegim la possibilitat de perjudicar la nostra salut al incorporar partícules d’alumini al nostre cos al ingerir els aliments que han estat prèviament en contacte amb el paper d’alumini. Possiblement no.

Per tal d’evitar els problemes associats al paper d’alumini, existeixen una gran varietat d’alternatives per embolicar tot tipus d’aliments: entrepans, fruita, relleus, galetes, etc.

– Les carmanyoles o els embolcalls de roba plastificada per als entrepans, són una alternativa que permeten la seva reutilització i que contribueixen a reduir els residus.

pack_berenar

– Una altra alternativa és utilitzar altres materials on la fabricació i el procés de reciclatge dels quals no requereixi tanta despesa (tan energètica com de recursos naturals): el paper de cuina n’és un bon exemple.paper_cuina

– Pel que fa als relleus, una alternativa fàcil i còmode, és posar-hi un plat al revés que faci la funció de tapa. O també existeixen tapes o envasos de diferents mides i formes. I són reutilitzables.

tuppers

En cas de no poder utilitzar cap de les alternatives anteriors, recorda que el paper d’alumini es tira al contenidor groc per reciclar-lo!

 

Fonts:
www.ub.edu/ossma/
www.rolleat.com/
www.terra.org/

 

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

El codi dels ous


2014
02.18

© de la fotografia: iStockphoto.com/Uyen Le© del muntatge: TERMCAT

El codi que es troba a la closca dels ous ens informa del sistema de cria de les gallines, del país d’on provenen i de l’explotació on s’han fet.

El primer número ens indica el sistema de cria:
0= ou procedent d’una gallina ecològica.
1= ou procedent d’una gallina criada a l’aire lliure.
2= ou procedent d’una gallina criada a terra.
3= ou procedent d’una gallina criada en gàbia.

(al final de l’entrada s’explica detalladament en què consisteix cada sistema de cria).

Les dues lletres que segueixen el número ens informen del país de procedència de l’ou.

El número amb diversos dígits ens identifica l’explotació on s’ha produït l’ou.

2 primers dígits= codi de la provínica.
3 següents dígits= codi del municipi.
Rde dígits= codi de l’explotació o granja.

A continuació, en què consisteix cada sistema de cria:
La cria a l’aire lliure: fa referència al sistema de cria extensiva d’aviram en què els animals disposen d’un corral a cel descobert al qual tenen accés lliure durant tot el dia des de la nau on s’allotgen. Aquest sistema de cria engloba la cria ecològica, en què els animals són alimentats amb pinso procedent de l’agricultura ecològica i en cas de malaltia són tractats únicament amb productes fitoterapèutics, homeopàtics o amb oligoelements.

La forma de cria a terra designa el sistema en què els animals s’allotgen permanentment sobre un jaç, generalment de palla o d’encenalls, en una nau tancada per la qual es poden moure amb una certa llibertat.

Les denominada cria en gàbia fa referència al sistema en què els animals s’allotgen permanentment en gàbies metàl·liques reixades disposades en fileres de diversos pisos.

 Text adaptat.
Font: http://www.termcat.cat/
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Consells per aprofitar al màxim els aliments i no malbaratar-los


2014
01.28

Els aliments es perden i desaprofiten al llarg de tota la cadena de subministrament; des de la producció fins al consumidor final a la llar.
En els països desenvolupats, una gran quantitat de pèrdua i desaprofitament  són generats fonamentalment per hàbits de consum inadequats; els que depenen només de nosaltres.

A continuació un vídeo amb consells per disminuir el malbaratament d’aliments del dia a dia a les nostres llars: http://www.youtube.com/watch?v=ulKE8SkBp-o&feature=youtu.be

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Beneficis del consum ecològic i local


2014
01.03

dibuix_cistella_verdura

Hi ha molts motius pels quals consumir ecològic i localment:

  1. Consumir productes locals és beneficiós per a l’economia local.
  2. Els productes locals són més frescos.
  3. El menjar local és més saborós.
  4. Al haver-hi menys distància de transport, s’aconsegueix reduir les emissions de gasos contaminants.
  5. Menjar productes de temporada.
  6. Donar suport als nostres productors.
  7. Reduir l’embalatge.
  8. Conèixer d’on venen els aliments.
  9. Impedir oligopolis i poder exercir el nostre dret a una sobirania alimentària; el 80% dels productes distribuïts a l’estat espanyol són controlats per només 5 empreses, les quals dominen el mercat.
  10. Recolzar el desenvolupament i el treball sostenible.
  11. La compra directe ofereix millor relació de qualitat-preu.
  12. Reduir els desaprofitament i malbaratament: no només els teus, sinó els dels productors també.
  13. Promoure la conservació de les varietats autòctones i de l’equilibri de l’entorn.
  14. Ajuda a mantenir la biodiversitat local.
  15. Recuperar els vincles dels consumidors amb la terra i les persones que cultiven i produeixen.
  16. Comprar la quantitat d’aliments que realment necessites, al tenir més facilitat per aconseguir els aliments sense embalatge, i poder comprar la quantitat necessària.
  17. Els productes ecològics i locals són més saludables per al consumidor i pel medi ambient.
  18. Afavorir la gastronomia regional i convertir-lo amb un factor cultural diferenciador i únic. Conèixer i valorar els aliments de la nostra terra.

Per això t’animem a que compris a productors ecològics o artesans de la  teva zona. A www.ElsMasovers.cat volem facilitar-t’ho!

Text adaptat.
Font: www.ecoagricultor.com
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

El malbaratament a les llars en funció de la tipologia


2013
12.30

malbaratament a les llars segons la tipologia

 

Font: Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya. Agència de Residus de Catalunya
i Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Què diu exactament la data de caducitat?


2013
12.27

La regulació de la durada dels aliments estableix una data de duració mínima que té la missió d’informar-ne el consumidor del període de “consum preferent”. Més que no pas una indicació de seguretat dels aliments, és una indicació d’homogeneïtzació de les normes d’etiquetatge a escala europea. La data de consum preferent no imposa una obligatorietat de consumir el producte en les dates indicades, sinó que es tracta senzillament d’una recomanació.
Només en el cas dels productes peribles a curt termini, que, si es fa malbé, poden representar un risc per a la salut humana, la datació s’expressa en la forma de “data de caducitat”.
En tot cas, les indicacions de la data de caducitat i la data de consum preferent es basen, principalment, en assajos de la qualitat dels aliments i són potestat del fabricant. No hi ha unes normes oficials que determini els assajos que s’han de realitzar, ni la metodologia que s’ha d’emprar per avaluar les dates de consum preferent o la data de caducitat.
Per tant, les dates de consum preferent o la data de caducitat és informació del fabricant al consumidor. No és una data marcada per cap norma ni legislació.
Així, el consum d’un producte alimentari més enllà de les dates de consum preferent o la data de caducitat, pot ser apte si s’ha mantingut en les condicions de conservació adequades.

etiqueta_model

Text adaptat.
Font: www.gencat.cat

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone