Posts Tagged ‘Producte Local’

El pa: varietats, propietats i ingredients


2015
04.02
El pa és un element bàsic de la dieta mediterrània.

El pa és un element bàsic de la dieta mediterrània.

Hi ha moltes varietats de pa: antic, d’espelta, de kamut, de sègol, integrals, de blat…

El pa és un producte essencial per a la nostra alimentació. I si a més a més s’elabora a consciència i autènticament fa que assaborim i gaudim del plaer de menjar pa.

Despés d’estar força temps buscant la millor opció per oferir-te un pa original, ben fet, de proximitat, d’un productor petit  i amb un gust que no et deixi indiferent, l’hem trobat!

L’Idris, forner del Forn Antic és el nostre productor, i ens ha explicat la seva filosofia i manera de treballar, i ens han agradat molt:

Té un obrador propi i un forn de llenya. Fa servir la massa mare natural i farines ecològiques de primera qualitat. Elabora els pans a mà, un a un, amb cura  i dedicació, de manera tradicional. Fa produccions curtes que li permeten controlar millor tot el procés; des de l’amassat fins a la cocció. D’aquesta manera obté un pa artesanal i amb el sabor autèntic d’abans.

En l’elaboració dels seus pans hi participa un procés de fermentació lenta, on es desenvolupen tots els sabors i aromes, i a més a més fa que siguin més digestius i s’afavoreixi l’assimilació dels nutrients. La qualitat de la matèria prima permet que el pa es conservi millor durant més temps.

Les principals característiques de cada varietat són:

Pa antic de farina ecològica.

Pa antic de farina ecològica.

Pa antic

Un dels autèntics pans amb sabor d’abans. Elaborat amb farina blanca i un toc de sègol, fermentat només amb massa mare natural. Crosta gruixuda i torrada, molla aromàtica i gustosa i una llarga conservació.

Ingredients: Farina de blat blanca ecològica, farina integral de sègol ecològica mòlta a la pedra, massa mare natural, aigua i sal marina.

e

Pa d'espelta amb farina ecològica.

Pa d’espelta amb farina ecològica.

Pa d’espelta

L’espelta és l’avantpassat llunyà de les varietats actuals del blat tou. Destaca   per un gran valor nutritiu, i un sabor i aroma exquisit de cereal i fruits secs.
Està elaborat amb farina integral mòlta a la pedra i fermentat només amb massa mare natural. Saludable i boníssim.
Ingredients:  Farina integral d’espelta ecològica, massa mare natural, aigua i sal marina. 

e

Pa de kamut amb farina ecològica.

Pa de kamut amb farina ecològica.

 Pa de kamut

El kamut (o blat dels faraons) és l’origen de les varietats actuals de blat dur. Destaca per un gran valor nutritiu, una molla groga i aromàtica i un sabor molt característic. Aquest pa està fermentat només amb massa mare natural.

Ingredients: Farina de kamut ecològica, massa mare natural, aigua i sal marina.

 

 

Pa de cereals amb farina ecològica.

Pa de cereals amb farina ecològica.

Pa de cereals

Un pa saludable i nutritiu amb una gran varietat de cereals i llavors. La molla és aromàtic i gustosa, esponjosa i plena. La crosta és cruixent i amb una deliciosa aroma de cereals torrats.
Ingredients: Farina de blat blanca, farina integral d’espelta, farina integral de sègol, pipes de gira-sol, llinosa, sèsam, ordi, civada, blat de moro, mill, massa mare natural, aigua, sal marina i llevat.

e

Pa de sègol amb farina ecològica.

Pa de sègol amb farina ecològica.

Pa de sègol

 Pa típic del nord d’Europa elaborat totalment amb farina de sègol mòlta a la pedra, de gust i aroma molt intens, molla fosca i densa i conservació molt llarga. Recomanat per menjar a llesques primes, amb una mica de bona mantega i fumats o formatges forts. Proveu-lo també amb mel o melmelada i us sorprendrà!

Ingredients: Farina integral de sègol ecològica, massa mare natural de sègol ecològica, aigua, sal marina i espècies.

Ja feia dies que pensàvem en l’opció d’oferir a la botiga un producte bàsic en la nostra dieta diària com és el pa.

Despés de conèixer l’Idris creiem que hem trobat la millor opció per oferir-te un pa original, ben fet, de proximitat, d’un productor petit  i amb un gust que no et deixi indiferent, l’hem trobat!

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

El gra de blat


2014
05.11

 

Aquest pa que ens hem menjat
va ser planta,
va ser espiga,
va ser un munt de grans de blat.
Un juny el varen segar,
lligar i batre,
-fora palla!-
i al molí els van portar.
Ben mòlts, i tret el segó,
són farina
blanca i fina
que pasten a l’obrador.
El forn els rep dins la boca,
ho cou tot,
i ja tenim
un pa ros o bé una coca.
…I que ens faci bon profit!

Ai quina cosa tan bona
que surt d’un gra tan petit!

Joana Raspall.

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Consum local i de proximitat


2014
03.11

 

Consumint local i de proximitat aconseguim tenir un coneixement més directe, més qualitat i més seguretat del producte. També reduïm els costos energètics causats pel transport i contribuïm en els negocis familiars mentre respectem la sostenibilitat del medi ambient, la conservació de les espècies del nostre territori i fomentem l’economia i el mercat del nostre país.

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Aliments quilomètrics


2014
03.03

 

Aliments quilomètrics

[Vídeo (1:27′) extret d’ alimentoskilometricos.org]

 

Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

El codi dels ous


2014
02.18

© de la fotografia: iStockphoto.com/Uyen Le© del muntatge: TERMCAT

El codi que es troba a la closca dels ous ens informa del sistema de cria de les gallines, del país d’on provenen i de l’explotació on s’han fet.

El primer número ens indica el sistema de cria:
0= ou procedent d’una gallina ecològica.
1= ou procedent d’una gallina criada a l’aire lliure.
2= ou procedent d’una gallina criada a terra.
3= ou procedent d’una gallina criada en gàbia.

(al final de l’entrada s’explica detalladament en què consisteix cada sistema de cria).

Les dues lletres que segueixen el número ens informen del país de procedència de l’ou.

El número amb diversos dígits ens identifica l’explotació on s’ha produït l’ou.

2 primers dígits= codi de la provínica.
3 següents dígits= codi del municipi.
Rde dígits= codi de l’explotació o granja.

A continuació, en què consisteix cada sistema de cria:
La cria a l’aire lliure: fa referència al sistema de cria extensiva d’aviram en què els animals disposen d’un corral a cel descobert al qual tenen accés lliure durant tot el dia des de la nau on s’allotgen. Aquest sistema de cria engloba la cria ecològica, en què els animals són alimentats amb pinso procedent de l’agricultura ecològica i en cas de malaltia són tractats únicament amb productes fitoterapèutics, homeopàtics o amb oligoelements.

La forma de cria a terra designa el sistema en què els animals s’allotgen permanentment sobre un jaç, generalment de palla o d’encenalls, en una nau tancada per la qual es poden moure amb una certa llibertat.

Les denominada cria en gàbia fa referència al sistema en què els animals s’allotgen permanentment en gàbies metàl·liques reixades disposades en fileres de diversos pisos.

 Text adaptat.
Font: http://www.termcat.cat/
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Bròquil Romanesco


2014
02.12

 

Informació útil: A l’igual que les cols en general (col verda, coliflor, col llombarde…) el romanesco és ric en isotiocianats; molècules que ajuden a eliminar compostos cancerígens de l’intestí.
Aport nutricional: 100 grams de romanesco aporten 33kcal, molta fibra i àcid fòlic.
Preparació: coure’l durant 10 minuts en aigua bullent. La inflorescència, amb les seves particulars formes espirals, no ha de perdre la intensitat del color ni la textura cruixent.

 

Text adaptat.
Font: revista Clara.
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Per què producte local?


2014
01.10

balança

Són variades les raons que ens porten a defensar el consum del producte local:

–  En el moment que decidim consumir un producte local, estem fomentant l’economia del nostre territori.

–  Estem evitant el transport absurd a què es veuen sotmesos la majoria d’aliments que ingerim i per tant, la conseqüent contaminació que aquest fet suposa.

–  A més, si el producte és de la terra –entenem aquell producte que s’ha produït o elaborat de manera tradicional al nostre territori-, estem defensant la nostra cultura i tradicions.

–  Estem guanyant en qualitat, perquè sempre seran productes més frescos que mantindran millor les seves qualitats organolèptiques.

És important que el producte local no signifiqui únicament que s’ha produït i/o elaborat al territori, és també necessari que s’hagi produït de manera sostenible, mitjançant sistemes tradicionals amb varietats autòctones que els proporcioni els sabors i les olors que els identifica.

                                                                                                                                                                                                                                           Font: www.urgell.cat
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Beneficis del consum ecològic i local


2014
01.03

dibuix_cistella_verdura

Hi ha molts motius pels quals consumir ecològic i localment:

  1. Consumir productes locals és beneficiós per a l’economia local.
  2. Els productes locals són més frescos.
  3. El menjar local és més saborós.
  4. Al haver-hi menys distància de transport, s’aconsegueix reduir les emissions de gasos contaminants.
  5. Menjar productes de temporada.
  6. Donar suport als nostres productors.
  7. Reduir l’embalatge.
  8. Conèixer d’on venen els aliments.
  9. Impedir oligopolis i poder exercir el nostre dret a una sobirania alimentària; el 80% dels productes distribuïts a l’estat espanyol són controlats per només 5 empreses, les quals dominen el mercat.
  10. Recolzar el desenvolupament i el treball sostenible.
  11. La compra directe ofereix millor relació de qualitat-preu.
  12. Reduir els desaprofitament i malbaratament: no només els teus, sinó els dels productors també.
  13. Promoure la conservació de les varietats autòctones i de l’equilibri de l’entorn.
  14. Ajuda a mantenir la biodiversitat local.
  15. Recuperar els vincles dels consumidors amb la terra i les persones que cultiven i produeixen.
  16. Comprar la quantitat d’aliments que realment necessites, al tenir més facilitat per aconseguir els aliments sense embalatge, i poder comprar la quantitat necessària.
  17. Els productes ecològics i locals són més saludables per al consumidor i pel medi ambient.
  18. Afavorir la gastronomia regional i convertir-lo amb un factor cultural diferenciador i únic. Conèixer i valorar els aliments de la nostra terra.

Per això t’animem a que compris a productors ecològics o artesans de la  teva zona. A www.ElsMasovers.cat volem facilitar-t’ho!

Text adaptat.
Font: www.ecoagricultor.com
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Els circuits curts de comercialització


2013
12.31

Els darrers 30 anys hem patit un canvi en els nostres hàbits de consum, la majoria de la població compra en supermercats i grans superfícies, en detriment de les botigues petites. El model de distribució d’aliments ha canviat i això ha ocasionat certs problemes. Cada cop l’oferta d’aliments està més concentrada, i les grans distribuïdores marquen el preu dels productes en perjudici dels productors i consumidors. D’aquesta manera la recerca del producte barat, es compren grans quantitats de productes de punts geogràfics llunyans (milers de km). Aquest fet ocasiona greus problemes mediambientals i socials. Mediambientals per l’emissió a l’atmosfera de grans quantitats de CO2 provinents del transport dels aliments i socials perquè ha ocasionat la desaparició de les botigues, elaboradors i productors locals.

circuits_curts_comercialització

Distància que recórren alguns aliments per arribar a casa nostra.

Font: www.urgell.cat
Compartir a...Tweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone